La seva acció bacteriostàtica és deguda a la inhibició de la síntesi proteica del bacteri. La seva biodisponibilitat oral és d’un 90-100% i hom n'obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora. El seu ús ha d’ésser rar, ja que juntament amb la lincomicina són de segona elecció en infeccions anaeròbiques poc freqüents i per estafilococs.
f
Química
Farmàcia