coca

Erythroxylum coca (nc)
f
Botànica

Branquillons de coca

H. Zell (cc-by-sa-3.0)

Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’1 a 3 m d’alçada, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors groguenques i fruits drupacis.

Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen.

Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis. Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines. Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants.