cohesor

m
Electrònica i informàtica

Detector d’oscil·lacions elèctriques d’alta freqüència que es basa en la disminució sobtada de la resistència d’un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un camp elèctric d’alta freqüència.

Aquest dispositiu, inventat per Édouard Branly (1890), consta d’un tub que conté dos elèctrodes metàl·lics entre els quals hi ha un conductor constituït per grànuls o llimalles de ferro; en donar-li un cop, torna a restablir-se la resistència. Foren utilitzats com a detectors en radiotelegrafia.