Es presenta preferentment a l’edat adulta i en el sexe femení. La infecció bacteriana de les parets vesiculars és precedida sovint de l’obstrucció calculosa del conducte cístic, la qual, en provocar un estancament de la bilis, en constitueix un excel·lent medi de cultiu. Els bacteris (enterococs, colibacils, estreptococs, etc) atenyen la bufeta biliar per via canalicular (des de l’intestí), per via hemàtica o per via limfàtica. Hi ha formes agudes i cròniques. Les formes agudes poden ésser catarrals, flegmonoses o gangrenoses i es caracteritzen per l’aparició, en forma progressiva o sobtada, d’un còlic biliar, o un dolor d’intensitat variable, localitzat en la part alta de l’epigastri i en l’hipocondri dret, que s’estén sovint fins a l’espatlla dreta. En moltes ocasions el quadre dolorós va acompanyat de febre, anorèxia, nàusees i vòmits biliosos; la percussió en la part anterior de la vora costal inferior dreta és dolorosa i sovint hi ha una contractura de la paret abdominal. Les colecistitis agudes van precedides sovint d’excessos alimentaris. Les colecistitis cròniques, gairebé sempre simptomàtiques de litiasi biliar, es manifesten per la reiteració de múltiples brots de colecistitis agudes o bé per una dispèpsia, amb flatulència, intolerància als greixos, etc. La radiografia directa de la bufeta biliar pot demostrar la presència de càlculs, i la colecistografia intravenosa mostra que la bufeta no s’omple amb la substància de contrast o només ho fa dèbilment. Actualment, l’ecografia proporciona la confirmació diagnòstica en gairebé tots els casos. El tractament definitiu consisteix en la colecistectomia.
f
Patologia humana