En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxil·lar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals. L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide. El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide; el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern. A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’estern, l’omòplat i el cartílag tiroide, i, a la part de dalt, vers l’apòfisi estiloide del temporal i el maxil·lar inferior. El coll conté la laringe, la glàndula tiroide, el tim en el nen, i la part superior de la tràquea i l’esòfag, i és travessat per les artèries caròtides primitives, que es divideixen en caròtida externa i interna, per les venes jugulars, pels nervis pneumogàstrics, espinal i hipoglòs i pel plexe simpàtic cervical. Al coll hi ha nombrosos ganglis limfàtics que fàcilment poden inflamar-se (adenitis cervical) i que recullen la limfa de totes les regions del cap i del coll.
m
Anatomia animal