El coma s’esdevé quan és alterada la interacció normal entre els hemisferis cerebrals i el sistema reticular activador situat a la part superior del tronc cerebral. Les seves causes són nombroses i poden agrupar-se en: lesions del l’encèfal (hematoma epidural i subdural, infart i hemorràgia cerebrals, tumors i abscessos cerebrals); lesions del tronc cerebral (infart, hemorràgia, tumor i traumatismes); lesions cerebrals difuses i metabòliques (traumatismes, anòxia o isquèmia: síncope, arrítmies cardíaques, xoc, vasculitis; infeccions: meningitis i encefalitis; epilèpsia; hemorràgia subaracnoïdal; tòxics exògens: alcohol, medicaments; tòxics endògens: urèmia, insuficiència hepàtica, acidosi diabètica, hipoglucèmia), trastorns psiquiàtrics (simulació, histèria, catatonia). Ultra la pèrdua de la consciència, els símptomes i els signes del coma són diversos, alguns en relació amb la seva causa i d’altres amb la gravetat del quadre. Els antecedents del malalt, la instauració brusca o progressiva de l’afecció, els símptomes i els signes apreciats per altres persones en el moment d’aquesta instauració, les dades de l’exploració física i de les exploracions de laboratori són fonamentals per a la diagnosi i el pronòstic del coma.
m
Patologia humana