Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment (pertanguessin o no a Castella o a Portugal). Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i portuguesa—. El privilegi era habitualment concedit per a una determinada zona geogràfica i sovint per a un temps limitat, prorrogable en cas d’èxit. Les primeres companyies d’importància foren la Companyia de l’Índia Oriental, creada a Londres el 1599 i amb privilegi del 1600, i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (1602), que obtingueren beneficis fabulosos. A França no assoliren importància fins a la creació de la Companyia Francesa de les Índies Orientals (1664) i, el mateix any, de la Companyia Francesa de les Índies Occidentals, impulsades per Colbert. A part llurs objectius comercials, els navegants a sou de les companyies solien atacar les naus castellanes i les de companyies rivals; es dedicaven al contraban i al tràfic d’esclaus. La dinastia borbònica d’Espanya superà, en part, la mentalitat monopolista que havia lliurat el comerç amb Amèrica i Oceania a Sevilla i Cadis, i fou possible de crear també companyies privilegiades a la resta de la Península. El 1728 fou fundada la Companyia de Comerç de Caracas, a Guipúscoa, i el 1785, la Companyia de Filipines. Als Països Catalans la primera fou la Companyia de Comerç de Barcelona (1755). Amb la generalització de les doctrines del liberalisme econòmic, al s XIX, les companyies privilegiades desaparegueren o perderen importància. Han estat considerades una etapa decisiva de la formació del capitalisme.
f
Economia