Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni.
Les constel·lacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any (temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc). Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’ésser a qui corresponia el nom amb els principals estels de cada constel·lació. Es conserven dibuixos gravats sobre pedra a Mesopotàmia i sobre papir a Egipte.
Però el primer que dugué a terme la tasca de dividir ordenadament tot el cel visible en constel·lacions fou l’astrònom grec Hiparc (~ 120 aC), i la seva obra fou completada per Ptolemeu en el seu Almagest. Per tal com aquests autors únicament establiren constel·lacions a partir dels estels visibles des de Grècia i del nord d’Àfrica, la divisió completa del firmament en constel·lacions no fou feta fins que es generalitzaren els viatges per l’hemisferi sud. Aquesta tasca fou efectuada principalment per Johann Bayer (1572-1625), Johannes Hevelius (1611-87) i Nicolas L. de Lacaille (1713-62).
A mesura que la potència dels telescopis anà augmentant, hom descobrí un gran nombre d’estels, més i més febles, i constatà que les figures primitivament associades a les constel·lacions tenien poc interès pràctic per ajudar a situar cadascun d’aquests nous estels; hom posà, així, de manifest la importància d’assenyalar clarament els límits de la regió del firmament assignada a cada constel·lació. La Unió Astronòmica Internacional fixà, en el seu primer congrés a Roma (1922), les constel·lacions que calia conservar, amb llur nom llatí i llur abreviatura, i durant les dues assemblees generals següents hom en fixà els límits precisos per mitjà d’arcs de meridià i de paral·lels celestes.
Els estels més importants d’una constel·lació són anomenats mitjançant una lletra grega o un nombre que acompanya el genitiu del nom llatí de la constel·lació. Centrades per les dotze constel·lacions del zodíac, hom anomena constel·lacions boreals les 29 al nord, i constel·lacions australs les 47 al sud.
Relació de constel·lacions
nom | nom llatí | genitiu | abreviatura | |
---|---|---|---|---|
Constel·lacions australs | Altar | Ara | Arae | Ara |
Ocels del Paradís | Apus | Apodis | Aps | |
Balena | Cetus | Ceti | Cet | |
Brúixola | Pyxis | Pyxidis | Pyx | |
Burí | Caelum | Caeli | Cae | |
Ca Major | Canis Major | Canis Majoris | CMa | |
Camaleó | Chamaeleon | Chamaeleontis | Cha | |
Ca Menor | Canis Minor | Canis Minoris | CMi | |
Cavallet de Pintor | Pictor | Pictoris | Pic | |
Centaure | Centaurus | Centauri | Cen | |
Coloma | Columba | Columbae | Col | |
Compàs | Circinus | Circini | Cir | |
Copa | Crater | Crateris | Crt | |
Corb | Corvus | Corvi | Crv | |
Corona Austral | Corona Australis | Coronae Australis | CrA | |
Creu del Sud | Crux | Crucis | Cru | |
Eridà | Eridanus | Eridani | Eri | |
Escaire | Norma | Normae | Nor | |
Escultor | Sculptor | Sculptoris | Scl | |
Fènix | Phoenix | Phoenicis | Phe | |
Forn | Fornax | Fornacis | For | |
Gall dindi | Pavo | Pavonis | Pav | |
Grua | Grus | Gruis | Gru | |
Hidra femella | Hydra | Hydrae | Hya | |
Hidra mascle | Hydrus | Hydri | Hyi | |
Indi | Indus | Indi | Ind | |
Llebre | Lepus | Leporis | Lep | |
Llop | Lupus | Lupi | Lup | |
Màquina pneumàtica | Antlia | Antliae | Ant | |
Microscopi | Microscopium | Microscopii | Mic | |
Mosca | Musca | Muscae | Mus | |
Octant | Octans | Octantis | Oct | |
Orada | Dorado | Doradus | Dor | |
Orió | Orion | Orionis | Ori | |
Peix Austral | Piscis Austrinus | Piscis Austrini | PsA | |
Peix Volador | Volans | Volantis | Vol | |
Popa | Puppis | Puppis | Pup | |
Quilla | Carina | Carinae | Car | |
Rellotge | Horologium | Horologii | Hor | |
Reticle | Reticulum | Reticuli | Ret | |
Sextant | Sextans | Sextantis | Sex | |
Taula | Mensa | Mensae | Men | |
Telescopi | Telescopium | Telescopii | Tel | |
Triangle Austral | Triangulum Australe | Trianguli Australis | TrA | |
Tucan | Tucana | Tucanae | Tuc | |
Unicorn | Monoceros | Monocerotis | Mon | |
Vela | Vela | Velorum | Vel | |
Constel·lacions boreals | Àguila | Aquila | Aquilae | Aql |
Andròmeda | Andromeda | Andromedae | And | |
Bover | Bootes | Bootis | Boo | |
Cabellera de Berenice | Coma Berenices | Comae Berenices | Com | |
Cassiopea | Cassiopeia | Cassiopeiae | Cas | |
Cavallet | Equuleus | Equulei | Equ | |
Cafeu | Cepheus | Cephei | Cep | |
Cigne | Cygnus | Cygni | Cyg | |
Corona Boreal | Corona Borealis | Coronae Borealis | CrB | |
Cotxer | Auriga | Aurigae | Aur | |
Dofí | Delphinus | Delphini | Del | |
Dragó | Draco | Draconis | Dra | |
Escut | Scutum | Scuti | Sct | |
Girafa | Camelopardalis | Camelopardalis | Cam | |
Guineueta | Vulpecula | Vulpeculae | Vul | |
Hèrcules | Hercules | Herculis | Her | |
Linx | Lynx | Lyncis | Lyn | |
Lira | Lyra | Lyrae | Lyr | |
Llangardaix | Lacerta | Lacertae | Lac | |
Llebrers | Canes Venatici | Canum Venaticorum | CVn | |
Lleó Menor | Leo Minor | Leonis Minoris | LMi | |
Ossa Major | Ursa Major | Ursae Majoris | UMa | |
Ossa Menor | Ursa Minor | Ursae Minoris | UMi | |
Pegàs | Pegasus | Pegasi | Peg | |
Perseu | Perseus | Persei | Per | |
Sageta | Sagitta | Sagittae | Sge | |
Serpent | Serpens | Serpentis | Ser | |
Serpentari | Ophiuchus | Ophiuchi | Oph | |
Triangle | Triangulum | Trianguli | Tri | |
Constel·lacions zodiacals | Àries | Aries | Arietis | Ari |
Taure | Taurus | Tauri | Tau | |
Bessons | Gemini | Geminorum | Gem | |
Cranc | Cancer | Cancri | Cnc | |
Lleó | Leo | Leonis | Leo | |
Verge | Virgo | Virginis | Vir | |
Balança | Libra | Librae | Lib | |
Escorpió | Scorpius | Scorpii | Sco | |
Sagitari | Sagittarius | Sagittarii | Sgr | |
Capricorn | Capricornus | Capricorni | Cap | |
Aquari | Aquarius | Aquarii | Aqr | |
Peixos | Pisces | Piscium | Psc |