i constel·lació | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

constel·lació

Sumari de l’article

constelación (es), constellation (en)
substantiu femení f astronomia astr
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).

Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni.

Les constel·lacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any (temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc). Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’ésser a qui corresponia el nom amb els principals estels de cada constel·lació. Es conserven dibuixos gravats sobre pedra a Mesopotàmia i sobre papir a Egipte.

Però el primer que dugué a terme la tasca de dividir ordenadament tot el cel visible en constel·lacions fou l’astrònom grec Hiparc (~ 120 aC), i la seva obra fou completada per Ptolemeu en el seu Almagest. Per tal com aquests autors únicament establiren constel·lacions a partir dels estels visibles des de Grècia i del nord d’Àfrica, la divisió completa del firmament en constel·lacions no fou feta fins que es generalitzaren els viatges per l’hemisferi sud. Aquesta tasca fou efectuada principalment per Johann Bayer (1572-1625), Johannes Hevelius (1611-87) i Nicolas L. de Lacaille (1713-62).

A mesura que la potència dels telescopis anà augmentant, hom descobrí un gran nombre d’estels, més i més febles, i constatà que les figures primitivament associades a les constel·lacions tenien poc interès pràctic per ajudar a situar cadascun d’aquests nous estels; hom posà, així, de manifest la importància d’assenyalar clarament els límits de la regió del firmament assignada a cada constel·lació. La Unió Astronòmica Internacional fixà, en el seu primer congrés a Roma (1922), les constel·lacions que calia conservar, amb llur nom llatí i llur abreviatura, i durant les dues assemblees generals següents hom en fixà els límits precisos per mitjà d’arcs de meridià i de paral·lels celestes.

Els estels més importants d’una constel·lació són anomenats mitjançant una lletra grega o un nombre que acompanya el genitiu del nom llatí de la constel·lació. Centrades per les dotze constel·lacions del zodíac, hom anomena constel·lacions boreals les 29 al nord, i constel·lacions australs les 47 al sud.

Relació de constel·lacions

  nom nom llatí genitiu abreviatura
Constel·lacions australs  Altar Ara  Arae  Ara
  Ocels del Paradís  Apus  Apodis  Aps
  Balena  Cetus  Ceti  Cet
  Brúixola  Pyxis  Pyxidis  Pyx
  Burí  Caelum  Caeli  Cae
  Ca Major  Canis Major  Canis Majoris  CMa
  Camaleó  Chamaeleon  Chamaeleontis  Cha
  Ca Menor  Canis Minor  Canis Minoris  CMi
  Cavallet de Pintor  Pictor  Pictoris  Pic
  Centaure  Centaurus  Centauri  Cen
  Coloma  Columba  Columbae  Col
  Compàs  Circinus  Circini  Cir
  Copa  Crater  Crateris  Crt
  Corb  Corvus  Corvi  Crv
  Corona Austral  Corona Australis  Coronae Australis  CrA
  Creu del Sud  Crux  Crucis  Cru
  Eridà  Eridanus  Eridani  Eri
  Escaire  Norma  Normae  Nor
  Escultor  Sculptor  Sculptoris  Scl
  Fènix  Phoenix  Phoenicis  Phe
  Forn  Fornax  Fornacis  For
  Gall dindi  Pavo  Pavonis  Pav
  Grua  Grus  Gruis  Gru
  Hidra femella  Hydra  Hydrae  Hya
  Hidra mascle  Hydrus  Hydri  Hyi
  Indi  Indus  Indi  Ind
  Llebre  Lepus  Leporis  Lep
  Llop  Lupus  Lupi  Lup
  Màquina pneumàtica  Antlia  Antliae  Ant
  Microscopi  Microscopium  Microscopii  Mic
  Mosca  Musca  Muscae  Mus
  Octant  Octans  Octantis  Oct
  Orada  Dorado  Doradus  Dor
  Orió  Orion  Orionis  Ori
  Peix Austral  Piscis Austrinus  Piscis Austrini  PsA
  Peix Volador  Volans  Volantis  Vol
  Popa  Puppis  Puppis  Pup
  Quilla  Carina  Carinae  Car
  Rellotge  Horologium  Horologii  Hor
  Reticle  Reticulum  Reticuli  Ret
  Sextant  Sextans  Sextantis  Sex
  Taula  Mensa  Mensae  Men
  Telescopi  Telescopium Telescopii  Tel
  Triangle Austral  Triangulum Australe   Trianguli Australis  TrA 
  Tucan  Tucana  Tucanae  Tuc 
  Unicorn  Monoceros  Monocerotis  Mon 
  Vela  Vela  Velorum  Vel 
Constel·lacions boreals  Àguila  Aquila  Aquilae  Aql 
  Andròmeda  Andromeda  Andromedae  And 
  Bover  Bootes  Bootis  Boo 
  Cabellera de Berenice  Coma Berenices  Comae Berenices  Com 
  Cassiopea  Cassiopeia  Cassiopeiae  Cas 
  Cavallet  Equuleus  Equulei  Equ 
  Cafeu  Cepheus  Cephei   Cep 
  Cigne  Cygnus  Cygni  Cyg 
  Corona Boreal  Corona Borealis  Coronae Borealis  CrB 
  Cotxer  Auriga  Aurigae  Aur 
  Dofí  Delphinus  Delphini  Del 
  Dragó  Draco  Draconis  Dra 
  Escut  Scutum  Scuti  Sct 
  Girafa  Camelopardalis  Camelopardalis  Cam 
  Guineueta  Vulpecula  Vulpeculae  Vul 
  Hèrcules  Hercules  Herculis  Her 
  Linx  Lynx  Lyncis  Lyn 
  Lira  Lyra  Lyrae  Lyr 
  Llangardaix  Lacerta  Lacertae  Lac 
  Llebrers  Canes Venatici  Canum Venaticorum  CVn 
  Lleó Menor  Leo Minor  Leonis Minoris  LMi
  Ossa Major  Ursa Major  Ursae Majoris  UMa 
  Ossa Menor  Ursa Minor  Ursae Minoris  UMi 
  Pegàs  Pegasus  Pegasi  Peg
  Perseu  Perseus  Persei  Per 
  Sageta  Sagitta  Sagittae  Sge 
  Serpent  Serpens  Serpentis  Ser 
  Serpentari  Ophiuchus  Ophiuchi  Oph 
  Triangle  Triangulum  Trianguli  Tri 
Constel·lacions zodiacals  Àries  Aries  Arietis  Ari 
  Taure  Taurus  Tauri  Tau 
  Bessons  Gemini  Geminorum  Gem 
  Cranc  Cancer  Cancri  Cnc 
  Lleó  Leo  Leonis  Leo 
  Verge  Virgo  Virginis  Vir 
  Balança  Libra  Librae  Lib 
  Escorpió  Scorpius  Scorpii  Sco 
  Sagitari  Sagittarius  Sagittarii  Sgr 

  Capricorn  Capricornus  Capricorni  Cap
  Aquari  Aquarius  Aquarii  Aqr 
  Peixos  Pisces  Piscium  Psc 

Col·laboració: 
JMVH
Llegir més...