És el de dimensions més grans i de registre més greu. Té una forma semblant a la de les antigues violes. El nombre de cordes ha oscil·lat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut: mi, la, re, sol. Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard. Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels. La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior. Tingué també el nom de violó . En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom utilitza la tècnica del pizzicato. En aquests gèneres musicals el contrabaix constitueix, juntament amb la bateria, l’element essencial de suport rítmic en les formacions més usuals, siguin petits conjunts o grans orquestres.
m
Música
Contrabaix
© Fototeca.cat
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.