En el tràfic o comerç dels aritcles importats il·legalment, en la importació, exportació o tinença d’efectes estancs o prohibits i en l’exportació, sense autorització, d’obres o objectes d’interès històric o artístic. A la majoria d’estats és objecte d’una legislació especial que cerca de protegir els interessos del fisc, i també, en alguns casos, la seguretat o la salubritat. Les sancions als infractors de contraban consisteixen, generalment, en la multa i el comís.
Als Països Catalans, el contraban per via terrestre és en relació amb la frontera oficial de l’Estat francès (els passos dels Pirineus: coll de Banyuls, pas dels Lladres, Llívia, proximitats d’Andorra); el contraban marítim, d’especial importància a la Costa Brava, el litoral tarragoní, Mallorca, Eivissa i Cabrera, hi és amb els centres de les rutes marítimes: Gènova, Marsella, Tànger i Gibraltar. Per terra, ha estat efectuat a peu pels paquetaires i, modernament, en automòbil; per mar, en embarcacions de gàlib petit, en viatges nocturns: quillats o llanxes ràpides. El primer objecte del contraban foren els teixits, fenomen relacionat amb el proteccionisme a la indústria tèxtil catalana, i, a una escala menor, la sal; més tard, el tabac (ja al segle XVII), i, modernament, els productes que les lleis proteccionistes o prohibitives impedien d’entrar lliurement (cafè, niló, recanvis d’automòbils, antibiòtics). L’organització del contraban, clandestina, requereix elements d’introducció i de comercialització dels gèneres, a més d’uns serveis de protecció jurídica i administrativa que requereixen sovint capitals considerables, però de difícil estimació. La repressió, originàriament, fou a càrrec de l’exèrcit, però ja al segle XVIII hom organitzà un cos especial, els parrots, substituïts al segle XIX pel cos de carrabiners i, després, per la guàrdia civil.
La primera referència històrica important documentada és, a Barcelona, el 1638, l’anomenada controvèrsia del Contraban , entre l’Audiència i la Generalitat, que cobrava el dret de duana, com a conseqüència de la prohibició oficial del comerç amb França, incidents ocasionats per l’emparament per l’autoritat reial de les mercaderies procedents de França que la Generalitat tenia en el magatzem de Mataró. Al segle XIX, el nomenament del general Joan Prim com a director del cos de carrabiners (1841) i la seva eficaç repressió del contraban a Andalusia, especialment amb Gibraltar, el feren popular entre els fabricants catalans. La Primera Guerra Mundial motivà una rebrotada del contraban; el ministre Josep Bertran i Musitu es destacà per la defensa de la llei del 1917, repressiva del contraban. Actualment, per la liberalització comercial de l’administració espanyola, n'ha disminuït la importància, però es manté en la introducció de tabac, especialment per les Balears i per Andorra, en l’exportació fraudulenta d’obres d’art o en el tràfic de drogues, més arriscat, però de benefici econòmic molt superior.