Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor. A Grècia la cornisa adquirí una particular importància: era un dels tres elements de què constava l’entaulament. Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà. La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement. A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent. En un edifici pot haver-hi també cornises interiors, les quals, a diferència de les exteriors, que tenen una finalitat protectora, són exclusivament decoratives i solen ésser fetes de materials més febles (guix, fusta, etc).
f
Arquitectura