Sembla que en un principi era constituït per la localitat on era destinat i la seva corresponent tierra o alfoz . En unes altres ocasions era integrat per diverses ciutats o viles en desigual o nul grau de dependència recíproca. Els capítols per a corregidors del 1500 admetien que els esmentats oficials podien ésser enviats a ciutats o a províncies, merindades o partits. Tanmateix, ja en temps dels Reis Catòlics hom observa una xarxa corregimental a Castella. La primera relació és del 1494 i consta de 64 corregiments. Bé que hom ometi els de la franja cantàbrica, destaca el nombre elevat de corregiments al nord del Tajo, és a dir, en aquelles zones que, per coincidir amb els municipis més poderosos, havien constituït els punts centrals de la institució a la baixa edat mitjana. Per contra, és significativa l’escassesa de corregiments a Galícia i a les regions murciana i extremenya. Posteriorment desaparegueren alguns corregiments, augmentaren els corregiments andalusos i aparegueren els canaris, mentre que romanien estacionats els de Múrcia i Extremadura. Les ciutats amb vot a corts eren indefectiblement capitals de corregiment. Durant el s XVII el corregiment restà consagrat com a cèl·lula jurídica de l’administració territorial castellana. Els 68 corregiments d’aleshores s’agruparen en cinc partits, la superintendència dels quals fou assignada a la Sala de Govern del Consell de Castella.
m
Història