Són recobertes per una closca característica per a cada espècie. Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques. En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació. Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen; això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als vegetals. Als Països Catalans, una de les cotxinilles més perjudicials és la porpra, que ataca principalment els tarongers i els llimoners. Les secrecions d’algunes espècies són o han estat d’utilitat per a la fabricació de laques i colorants; l’exemple més típic és la cotxinilla que viu sobre el nopal, de la qual hom obtenia el carmí.
f
Entomologia