Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics. Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta . Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística. La creu coberta barcelonina, al coll de la Creu Coberta , del segle XIV, fou possiblement la primera d’aquest tipus de les que hom anà erigint arreu, sobretot al llarg del segle XV; consta l’existència de creus cobertes a València, Vic, Gandesa, la Selva del Camp, Vallfogona de Ripollès, Torà de Riubregós, Corbera de Llobregat, Sorita ( Creu de la Balma ), algunes de les quals encara subsisteixen. Se'n destaca la creu de Xàtiva anomenada Creucoberta , del segle XVI, perquè algun temps ho degué estar.
f
Història
Art
Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.