i llengua criolla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

llengua criolla

substantiu femení f lingüística ling
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.

Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies. Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa; l’indoportuguès de Ceilan; el papiamento, parlat pels negres de Curaçao; el malaiocastellà de les Filipines; el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici; l’annamitafrancès de la Cotxinxina; el pidgin english (deformació de business english), parlat a l’Extrem Orient, i el broken english, parlat a Sierra Leone. Aquestes llengües solen simplificar el sistema morfosintàctic de la llengua europea originària i incorporar elements lèxics de les llengües vernacles amb què són en contacte.

Llegir més...