ctenòfors

m
pl
Zoologia

Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.

No tenen cnidoblasts; presenten, per contra, col·loblasts, cèl·lules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils. El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria. Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes, i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals. Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions. Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres: tentaculats o microfaringis, amb dos tentacles i una faringe estreta i tubular, els quals són planctòfags o sedimentívors (Hormiphora, Cydippe, Cestus Veneris o cinyell de Venus), i no tentaculats o nudictenis, és a dir, amb una faringe àmplia, pròpia de macròfags i predadors (Beroe ovata, conegut amb el nom de didal).