Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver. És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres. El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats. És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades més grossa que ells.
m
Ornitologia
Cucut
© Gabriel Buissart
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d’un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d’uns 35 cm.