Inicialment, i des de molt antic; anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania. Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu. D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals. A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió (balls de disfresses), hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma (carnaval). Alguns cops hom empra la disfressa amb finalitats delictuoses o polítiques (com el Ku Klux Klan o altres societats secretes).
Als Països Catalans la disfressa ha anat usualment unida a carnestoltes. Amb l’edat moderna, es generalitzaren els balls de disfresses o de màscares (segles XV-XX). A la primeria del segle XIX s’introduí el costum de disfressar els nens el dijous gras. Els dies següents hom celebrava balls, i a Barcelona i a Palma, la cèlebre rua de carnestoltes. Sovint les disfresses es limitaven a una màscara i a l’ús d’una capa llarga. Amb les successives limitacions han acabat per ésser relegades a un àmbit privat, com més va més reduït.