doliòlids

m
pl
Zoologia

Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina. Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna. Tenen dues grans cavitats (faringe i cloaca), que deixen un petit espai per a les vísceres. El desenvolupament és complex; presenten alternança de generacions: els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes, que, mitjançant cèl·lules ambulants (forocits) arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes. Les progemmes poden diferenciar-se en gastrozooides estèrils en les dues rengleres més externes, i les dues de més internes donen forozooides, que es converteixen en oozooides asexuats lliures; les altres dues fileres donen gonozooides, amb un ovari i un testicle. L’ou fecundat davalla fins al fons de la mar i, a través d’un estat larval, passa a oozooide. Viuen en les mars càlides; l’espècie Doliolum denticulatum és mediterrània.