doxologia

f
Cristianisme

Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat.

El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu. En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari. Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia. Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies.