i drosòfila | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

drosòfila

mosca del vinagre, Nom científic de laDrosophila sp
substantiu femení f entomologia entom
Gènere d’insectes dípters braquícers de la família dels drosofílids, que superen les 1.000 espècies, classificades en vuit subgèneres: Hirtodrosophila, Pholarodis, Dorsilopha, Phloridosa, Siphlodora, Sordophila, Sophophora i Drosophila .

Són mosques de petites dimensions (de 2 a 4 mm). S'alimenten dels fongs, bacteris i ferments que ataquen els fruits i les substàncies ensucrades. Les espècies del subgènere Sophophora són dividides en quatre grups, un dels quals el melanogaster, al qual pertany la D. melanogaster o mosca del vinagre, que hom ha emprat com a objecte d’investigació genètica perquè el seu cariotip només té quatre parells de cromosomes, perquè el cicle reproductor és ràpid, amb molta descendència, i permet de fer anàlisis estadístiques, i perquè té cromosomes gegants a les glàndules salivals i els mutants són molt fàcils de caracteritzar. El seu sistema de caracterització del sexe, amb femelles homogamètiques (XX) i mascles heterogamètics (XY), ha fet que hom inclogués dins el tipus drosòfila tots els éssers que es troben en aquesta mateixa situació: mamífers, alguns peixos i insectes i moltes plantes dioiques. T.H. Morgan i els seus col·laboradors investigaren amb el mutant white (ulls blancs), que féu possible l’estudi de l’herència de l’hemofília en l’home. Müller produí les primeres mutacions artificials en els cromosomes, i Sturtevant, Bridges i Dobzhansky l’han emprada, juntament amb altres espècies de drosòfila, com a material per a fixar les bases de la genètica moderna. Ha estat l’organisme que ha servit per a demostrar experimentalment la teoria cromosòmica de l’herència, i amb ella també han estat fets estudis de les aberracions cromosòmiques, de la selecció natural, de la deriva genètica i de l’heterosi, els quals han estat fonamentals en altres branques de la biologia, com ara l’evolució o l’ecologia. Al principi de l’any 2000 un equip de científics de l’empresa Celera Genomics, l’Institut de Recerca Genòmica i la Universitat de Califòrnia publicaren la seqüència sencera dels gens de l’espècie Drosophila melanogaster (mosca del vinagre), fins aleshores el genoma més complet que es pogué seqüenciar i poc temps abans d’assolir el mapa del genoma humà. La descoberta, fruit de la col·laboració amb científics d’arreu del món —entre els quals del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa—, mostrà la similitud d’alguns gens de la mosca amb gens humans, alguns dels quals relacionats amb el càncer, l’esclerosi tuberosa, la neurofibromatosi i l’envelliment. A partir d’aquests coneixements es podran dissenyar fàrmacs per a tractar malalties concretes i de forma individualitzada en funció de les característiques genètiques de cada malalt.

Col·laboració: 
MPR
Llegir més...