Ampliat el seu poder legislatiu (octubre del 1905), pel maig del 1906 el tsar manifestà que la seva autoritat era sempre per damunt de la de l’assemblea. El consell d’estat tenia atribucions per a dissoldre la duma i no era responsable davant l’assemblea. Amb aquestes dues mesures fou truncada la possibilitat d’establir un règim parlamentari a Rússia, i la duma fou limitada a una tribuna sense cap poder de decisió política. Les eleccions del 1906 donaren un bloc de les esquerres molt fort, després del format pel partit demòcrata constitucional (cadets), per la qual cosa la duma fou dissolta, pel juliol. La segona duma (1907), malgrat que tingué una vida més llarga (quatre mesos), esdevingué un òrgan de les classes posseïdores. La guerra paralitzà les sessions de la duma, fins el 1916, després d’haver aprovat la participació de Rússia en el conflicte. L’hostilitat entre la duma i el tsarisme s’agreujà, i quan es produïren les manifestacions obreres del febrer del 1917, l’assemblea exigí l’abdicació de Nicolau II i constituí un comitè (26 de febrer), que es convertí en govern provisional (2 de març). En prendre el poder els bolxevics, fou descartada la convocatòria d’una assemblea constituent i, a la Unió Soviètica, la cambra legislativa fou substituïda pel soviet suprem (soviet 2). En desaparèixer l’URSS (1991) i ja amb un sistema democràtic, Rússia recuperà el nom de duma per a designar la cambra baixa de l’Assemblea Federal.
f
Història