Hom en coneix tretze núclids, del 245 al 256 i el 254m, els més coneguts dels quals són el 253 (vida mitjana: 20,5 dies) i el 254 (vida mitjana: 250 dies). Fou descobert per G.T.Seaborg i els seus col·laboradors en els residus de la primera explosió del giny termonuclear “Mike” al sud del Pacífic el dia 1 de novembre de 1952. El núclid identificat (254) provenia de l’urani de la bomba sotmès a una forta irradiació de neutrons. Hom obté el núclid 253 bombardejant el plutoni 239 amb un flux de 3×1014 neutrons per cm2 i per segon, i obté, així, l’einsteini d’estat d’oxidació Es+3. El núclid 253 és emprat per a sintetitzar els núclids 256 i 255 del mendelevi, segons les reaccions
25399Es + 42He →256101Md (T1/2 = 1,5 h) + 10n
25399Es + 42 →255101Md (T1/2 = 1,5 h) + 210n.