electroimant

electroimán (es), electromagnet (en)
m
Electrònica i informàtica

Estructura d’un electroimant elevador

© Fototeca.cat

Dispositiu que produeix una força d’atracció mitjançant un camp magnètic creat per un corrent elèctric.

Consisteix essencialment en una armadura o nucli de ferro o d’acer massissos (o bé de xapa magnètica) i d’una bobina o més. L’armadura té una part mòbil, separada de la resta per un o dos entreferros d’aire. Quan hom fa passar un corrent elèctric per la bobina es crea un camp magnètic en l’armadura i, com a conseqüència, la part mòbil de l’armadura rep una força d’atracció cap a la part fixa que la fa moure fins a tocar-se. El camí recorregut per la part mòbil és la cursa de l’electroimant. Quan no passa més corrent per la bobina, desapareixen el camp magnètic i la força i la part mòbil torna a la seva posició d’origen (posició de repòs). Els electroimants són emprats per a tancar i obrir contactes elèctrics per a moure peces o dispositius d’enclavament, per a moure peces grosses en recorreguts petits, per a accionar dispositius de frens mecànics, etc.