Com tota ciència de l’aplicació, ha nascut amb l’era del maquinisme i de la renovació tècnica i, doncs, és molt jove. Primerament cal esmentar els fenòmens electroestàtics, que tradueixen l’energia pròpia de les càrregues elèctriques en repòs a esforços mecànics d’atracció (si són de signe diferent) i de repulsió (si són del mateix signe). Aquests fenòmens tenen diverses aplicacions pràctiques, com la desviació dels raigs catòdics en un tub de buit, l’acceleració dels electrons en tubs especials, i la modificació de les trajectòries dels electrons, base de l’òptica electrònica, aplicacions que entren de ple en el camp de l'electrònica. Una altra aplicació important dels fenòmens electroestàtics és la fabricació de condensadors de diversos tipus, segons el dielèctric (electrolítics, de tàntal, ceràmics, de paper, amb bany d’oli, polièster, etc), i segons les formes (tubulars, plans, etc). Cal esmentar també la construcció de cabines de Faraday, que aïllen electromagnèticament el recinte interior per tal d’evitar les propagacions. Entrant en el camp de l’electricitat en moviment, cal dir que actualment hi ha molts objectes que utilitzen el corrent elèctric, les lleis fonamentals del qual (llei d’Ohm, llei de Joule, etc) aporten els recursos precisos per a la seva aplicació. Els efectes del corrent elèctric són diversos, principalment químics, calorífics i magnètics. Els primers són aprofitats per a la fabricació de piles i acumuladors; en produir-se la reacció corresponent, és alliberada energia elèctrica en forma de tensió contínua, apta per a nombroses aplicacions: il·luminació (automòbils, avions, etc), moviment de motors de corrent continu, electrònica, etc. Els efectes químics tenen aplicació també en electròlisi. Els fenòmens calorífics, basats en la llei de Joule, tenen aplicació en aparells com planxes, escalfadors d’aigua, estufes, etc. També en forma indirecta (mitjançant l’expansió d’un gas) hom pot crear fred (neveres de resistències). Els fenòmens magnètics presenten variadíssimes formes d’aplicació. Cal fer la diferència entre el corrent continu i l’altern. El corrent continu dóna lloc a un conjunt de màquines que poden ésser resumides en motors de corrent continu, que transformen el corrent continu en un moviment rotatiu mecànic, i dinamos, que ho fan a la inversa. El corrent altern presenta molts avantatges en la conducció de l’energia elèctrica des del lloc de producció fins al de recepció, i com més fàcil és la producció més alt és el valor de potencial. Efectivament, el corrent variable crea un camp magnètic variable i rotatiu en els alternadors i no cal posar contactes entre el rotor i l’exterior; per tant, poden ésser augmentades la velocitat i la tensió resultant. D’aquesta manera el corrent és menor i hi ha menys pèrdues per efecte Joule. Hi ha dos tipus de motors per a corrent altern: els síncrons, quan la seva velocitat és una funció directa de la freqüència del corrent, i els asíncrons, quan no és així. El corrent transmès també pot ésser diferent, segons el nombre de fases i, doncs, de conductors: monofàsic, trifàsic, hexafàsic, etc. Universalment ha estat adoptat el sistema trifàsic per a la transmissió i les aplicacions industrials del corrent altern. Una altra aplicació important de l’electricitat és l’enllumenat, que hom inicià amb les bombetes d’incandescència i que actualment té diversos tipus de làmpades elèctriques de rendiment més alt. Finalment cal esmentar també l’extraordinari impuls de la producció d’energia elèctrica, que dóna pas a una tecnologia molt complexa en la construcció de centrals (tèrmiques, hidroelèctriques o nuclears), i dels elements per a la transmissió i la transformació de l’energia elèctrica: línies i xarxes, transformadors, aparellatge de protecció i seguretat, etc.
f
Electrònica i informàtica