elohista

adj
Bíblia

Dit d’una de les fonts, documents o tradicions principals (abreujada, E) que hom discerneix en el Pentateuc.

En serien trets característics, entre altres, l’ús gairebé exclusiu d’Elohim en lloc de Jahvè, la designació dels habitants de Canaan com a amorreus i del Sinaí com a Horeb; respecte a la tradició jahvista, l’elohista accentua la transcendència de Déu (les teofanies, per exemple, s’esdevenen mitjançant àngels) i té un sentit ètic més depurat.