ensenyament normal

m

Educació

Antigament, ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom feia els estudis i la pràctica (aquesta a les anomenades escoles annexes ) necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.

Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial. El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres. Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma (1842) i a Barcelona (1845). L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 (el 1864 a València), i fou declarat oficial i obligatori el 1868. A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears (femenina), continuació del Col·legi de la Puresa creat pel bisbe Nadal el 1809. A Castelló de la Plana, hom establí estudis de magisteri el 1901. Això no obstant, cal cercar el primers intents seriosos d’ensenyament normal dins l’àmbit de la iniciativa privada: l'Escola de Mestres de Joan Bardina i les Converses Pedagògiques de Girona, Lleida i Tarragona, primer pas per a la constitució de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya (1908). La Mancomunitat de Catalunya portà a terme la introducció de la nova pedagogia (assaig del mètode Montessori a les escoles de la Casa de la Maternitat, 1914), l’edició de publicacions especialitzades (“Quaderns d’Estudi”, texts escolars) i la creació d’escoles (Estudis Normals, 1918-20). Patrocinà també, organitzades per Alexandre Galí, les escoles d’estiu (1914), de les quals s’encarregà després la Generalitat, fins el 1935. El 1931 hom creà a Barcelona, en col·laboració amb l’Estat espanyol, l’Escola Normal de la Generalitat, que, treballant sobre unes bases pedagògiques modernes, aconseguí de relacionar els estudis normals amb els universitaris. A partir del 1964 cal destacar l’activitat renovadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Al Rosselló, el 1834 fou creada una escola normal per a nois a Perpinyà, que esdevingué mixta el 1903. Actualment l’ensenyament normal té el rang de carrera universitària de cicle curt, de tres anys de durada, i és impartit a les escoles universitàries de formació del professorat.