Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària (sovint en un dels anomenats passos). Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat. L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck. Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de Borrassà (a la col·legiata de Manresa), Joan Mates (MNAC), o els escultòrics de Giovanni Merliano da Nola (nínxol del sepulcre de Ramon Folc de Cardona a Bellpuig), de Díez de Liatzasolo (a l’església del Sant Esperit de Terrassa) o el barroc d’Espirà de Conflent.
m
Art
Cristianisme