equisetàcies

f
pl
Botànica

Família de l’ordre de les equisetals, constituïda per plantes herbàcies amb rizomes reptants i amb tiges silicificades i articulades d’entrenusos estriats i nusos amb un verticil de fulles esquamiformes, unides inferiorment per una beina.

Les tiges fèrtils d’algunes espècies no són fotosintetitzadores i difereixen de les tiges vegetatives. Els esporangis són a la cara inferior d’esporangiòfors verticil·lats en un estròbil terminal compacte. Les espores van acompanyades d’elàters. Els gametòfits són petits i verds, amb arquegonis i anteridis, i els espermatozoides són mòbils. L’únic gènere de la família és Equisetum, la cua de cavall.

Equisetàcies més destacades

Equisetum sp cua de cavall, equiset, herba estanyera, trencanua
Equisetum hiemale aspreta
Equisetum ramosissimum trompera d'aigua