escita

f
m
Història
Etnologia

Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.

Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris (cimmeri) a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin. Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària. Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra (regne del Bòsfor), a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels jonis i després del s V pels atenesos. S'infiltraren cap als Balcans, i al s IV aC ocuparen part de l’actual Romania. Aquesta penetració dels escites, però, fou deturada després per Filip II de Macedònia.