escleroci

m
Botànica

Conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.

Sol ésser ric en substàncies de reserva i capaç de romandre durant molt de temps en l’estat de vida latent. És una forma d'abiosi fúngica. Els esclerocis més típics són els del sègol banyut.