Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada. Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material; l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom; l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx; l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part central del culot, on pica l’agulla de l’arma en disparar-la; l' escopeta de martells vists , que té els martells exteriors i que hom ha de parar manualment, i l' escopeta motxa , amb els martells amagats a l’interior de la clau i que resten parats automàticament en fer bascular el canó o canons per extreure'n els cartutxos disparats i carregar novament l’arma. Segons la disposició i el tipus de canons, l’escopeta pot ésser de canons plans , amb dos canons paral·lels, l’un al costat de l’altre, sobreposada , amb els canons en aquesta disposició, o combinada , amb un o dos canons d’ànima llisa i un altre d’ànima estriada, a fi que pugui tirar cartutxos i bala (aquests canons van muntats sobre claus de martells vists o motxes). L' escopeta de trombó expulsa el cartutx buit i carrega novament l’arma per l’acció manual d’un cilindre que es desplaça paral·lelament a la direcció del canó únic i que és a sota mateix d’aquest, embolcant un tub que fa de cambra portadora dels diversos cartutxos que hom farà passar, per a cada tret, a la recambra de l’arma.
f
Militar
Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.