La malaltia era corrent en els viatges al voltant del món del s XVI, en les expedicions polars i en els presoners de guerra, per manca d’aliments frescs; durant la Primera Guerra Mundial es presentà de forma epidèmica. Apareix al cap de 3 o 4 mesos de avitaminosi. En mancar la vitamina C es produeix una alteració en la síntesi del teixit col·lagen i això determina fragilitat dels capil·lars sanguinis, mala cicatrització de les ferides i anomalies en els ossos. En les persones adultes, la malaltia produeix hemorràgies en els fol·licles pilosos i en la pell, sobretot de les cames, hemorràgies, tumefacció, ulceració i infecció de les genives i lesió i caiguda de les dents, mala cicatrització de les ferides, hemorràgies i atròfia musculars i trastorns psíquics. En els infants, la malaltia es presenta sobretot entre els 6 i els 12 mesos de vida si només són alimentats amb sopes de llet, sense fruita ni verdura; produeix hemorràgies doloroses als ossos, enfonsament de l’estern amb protrusió de les puntes de les costelles (rosari escorbútic), hemorràgies cerebrals i a la pell i afectació de les genives si ja han sortit les dents, igual que en els adults. En tots els casos hi sol haver, a més, anèmia. La prevenció de la malaltia és senzilla: només cal introduir en la dieta aliments que continguin la vitamina C o donar-ne suplements a part. El tractament és fet també a base de suplements de vitamina C.
m
Patologia humana