eslavofilisme

m
Història

Corrent filosoficoreligiós i patriòtic sorgit al s XIX a Rússia.

Antioccidentalista, aquest corrent tenia, en la seva formació, quatre factors determinants: el Romanticisme, l’idealisme alemany (especialment Schelling i Hegel), els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa. Al dualisme entre la raó i la fe i a l’intel·lectualisme dels occidentals els eslavòfils oposaven un integralisme cognoscitiu, en què l’acte del coneixement ha d’ésser un acte vital de tot el subjecte i ha de procedir d’una consciència ecumènica (sobornaja) i mística que es realitza solament en l’Església Ortodoxa. La gnoseologia eslavòfila tenia, doncs, en la sobornost', en la unanimitat de la comunitat de fidels, la seva base. Les figures més importants d’aquest moviment, que han influït la filosofia i la teologia russes posteriors, foren: K.S.Aksakov, I.V.Kirejevskij i, sobretot, A.S.Khom'akov.