Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i col·loquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix al·lusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia (1920), Tirano Banderas (1926), la trilogia d'El ruedo ibérico (1927) o Martes de carnaval (1930).
m
Teatre