És present en algues, fongs i pteridòfits. La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicel·lulars (esporocist) sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricel·lulars i amb coberta estèril. Els esporangis pluricel·lulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència. A l’interior, el teixit esporogen és format per cèl·lules que sofreixen miosi i donen espores.
m
Botànica
Esporangi: A, de falzia, molt engrandit; B, fulla de falzia amb esporangis marginals
© fototeca.cat
Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.