estam

bri, estambre (es), stamen (en)
m
Botànica

Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.

Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pol·línics agrupats en dues teques unides per un connectiu. Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofil·les, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pol·línics formadors de les micròspores o grans de pol·len. Si les anteres resten dins la gola de la corol·la els estams són anomenats inclusos, i si en sobresurten, exserts. Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams introrsos, i per l’exterior en els extrorsos. Si el nombre d’estams és igual al de pètals, la flor és anomenada isostèmona, si és doble, diplostèmona, i si és més gran, polistèmona. Quan el nombre d’estams és imprecís, superior a vint, és denominat indefinit. Els estams poden ésser lliures o diversament concrescents (androceu). A les gimnospermes els estams solen tenir forma de fulleta o d’esquama i poden portar nombrosos sacs pol·línics a la superfície inferior.