i estanc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

estanc

estanco (es), state monopoly (en)
substantiu masculí m història hist
Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.

L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV. Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions; aquests fets, però, fomentaren el contraban. Un altre estanc important fou el del tabac; creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos. Concedit a una companyia arrendatària (1887), el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui. A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs; Felip IV creà les siete rentillas (pólvora, plom, sofre, vermelló, mangra, lacre i els jocs de cartes, estancats ja des del 1543). Així mateix foren establerts els del pebre, de paper timbrat, l’aiguardent, etc. La majoria dels estancs, llevat dels més rendibles, foren abolits durant el s XIX. Als Països Catalans, bé que existien anteriorment monopolis reials damunt determinats productes, com la sal, el tabac (des del 1686), etc, la introducció de l’estanc fou deguda als Borbó. L’intendent Rodrigo Caballero destruí més de cent quaranta fàbriques privades de tabac al País Valencià (1708-11), i hi implantà l’estanc reial. Al Principat i a les Balears hi fou introduït amb la victòria de Felip V.

Llegir més...