Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians. En 1857-61 F.R. Kreutzwald (Vidri Roin Ristmets) publicà Kalevipoeg (‘Fill de Kalevi’), epopeia nacional estoniana. Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv. Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti (‘Jove Estònia’), burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme (Gustav Suits, F.Tuglas, Ernst Enno). El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials (Marie Under, Artur Adson). El 1921 té lloc la creació del grup expressionista Tarapita, que coexisteix amb el realisme, representat especialment per l’obra d’Anton Tammsaare. A partir del 1930 es destaca Mait Metsanurk. Després de la Segona Guerra Mundial alguns intel·lectuals emigraren, sobretot a Suècia i al Canadà (Bernard Kangro), i d’altres romangueren al país (Johannes Semper). Pertanyen a les generacions posteriors els poetes Juhan Smuul i Debora Vaarandi, el novel·lista August Jakobson i el dramaturg Aadu Hint. Entre els escriptors més joves es destaquen Osvald Müür, Ilmar Sikemäe i Paul Viiding.
f
Literatura