Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa (imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc). A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules. L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc (Vaticà, Fontainebleau). A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc interessant (guixeria).
m
Art
Construcció i obres públiques