El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues. Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors. En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la relació existent entre les variables controlades. Els resultats d’un experiment depenen del conjunt de condicions metodològiques que hi han entrat en joc, i cal exigir en tot cas una uniformitat en el mètode i les tècniques experimentals aplicades per a garantir amb un determinat marge de tolerància les conclusions obtingudes. Un tipus d’experiment que ha adquirit una entitat específica és l’anomenat experimentum crucis (‘experiment crucial’): si dues hipòtesis contràries entre elles, H1 i H2 , són igualment acceptables en un determinat estadi del desenvolupament d’una teoria científica, però prediuen resultats incompatibles, R1 i R2 , sota certes condicions de comprovació C, un experiment crucial serà aquell que permeti de decidir a favor d’una de les dues hipòtesis contràries. L’aspecte crucial d’un experiment sembla, però, força desacreditat dins el camp de la metodologia científica des que Pierre Duhem expressà l’opinió que, en ciència, els experiments crucials són impossibles. Certament, ni les hipòtesis ni les teories científiques no poden ésser provades de forma concloent per cap conjunt de dades disponibles, per ampli i precís que sigui aquest conjunt; així, doncs, mai no és possible de refutar una de les hipòtesis mentre que hom prova l’altra. En són bons exemples els experiments de Foucault (1850) i de Lenard (1903) per a decidir entre la natura corpuscular o ondulatòria de la llum o bé el fet que tant la teoria ptolemaica com la copernicana donessin valors semblants per a les prediccions d’eclipsis. Malgrat tot, bé que hom no pot parlar d’experiment crucial en sentit estricte, és possible de fer-ho en un sentit pràctic, car pot restar palès que una de les dues teories oposades és inadequada en aspectes importants i pot proporcionar un fort suport a la teoria rival i exercir, d’aquesta manera, una influència decisiva en el caire subsegüent de la labor teòrica i experimental.
m
Física
Tecnologia