expropiació

expropiación (es), expropriation (en)
f
Dret administratiu

Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.

Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització. L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social. Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari (les autopistes de peatge privades, per exemple, expropien els terrenys per expropiació delegada), i ha de seguir un procediment fixat: autorització de l’expropiació, declaració de la necessitat d’ocupació dels béns o adquisició dels drets (amb la informació pública corresponent), la determinació del valor i el seu pagament en uns terminis que, si no són respectats, poden suposar el pagament d’interessos i fins i tot una nova valoració. També és important l’acte de presa de possessió del bé expropiat, car si aquest no es realitza en un termini de cinc anys es produeix la reversió del bé.