Als Països Catalans fou utilitzada per primera vegada en el setge de Balaguer (1413), segons les cròniques del mateix setge. Es carregava per la recambra, de forma semblant a com ho fan les armes modernes. Reposava sobre una forquilla amb les banyes articulades amb uns monyons laterals que sortien al nivell de la culata de la peça, de manera que aquesta podia bascular en sentit vertical, sobre l’eix dels monyons, i en sentit horitzontal, sobre el mànec de la forquilla, el qual s’introduïa en un forat del banc de la peça.
Darrere la tanca de la recambra hi havia una cua de ferro col·locada en el sentit de l’eix del canó i que servia per a disposar el falconet en l’angle de tir desitjat. El seu calibre variava des de 39 fins a 70 mm, i disparava daus de ferro emplomats des de 5 unces fins a 3 lliures de pes.