faringe

ganyot, faringe (es), pharynx (en)
f
Anatomia animal

Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag

© Fototeca.cat

Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.

En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials.

En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador.

En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives. Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan es produeix la deglució, alhora que uns altres mecanismes (l’úvula, en els mamífers) impedeixen el pas de l’aliment a les fosses nasals. Per contra, en el moment de la inspiració i l’espiració, l’epiglotis resta oberta.

En els tetràpodes la faringe es comunica amb l’orella mitjana a través de la trompa d’Eustaqui, i es divideix en tres parts: la rinofaringe, situada rere les fosses nasals i per damunt del vel del paladar, l'orofaringe, situada al fons de la cavitat bucal, i la laringofaringe, entre la laringe i l’esòfag. La faringe és recoberta de mucosa, constituïda per epiteli pavimentós, llevat de la porció nasal, que és d’epiteli vibràtil. La mucosa faríngia presenta un teixit limfoadenoide en forma de nòduls limfàtics.