farmacopea

farmacopea (es), pharmacopoeia (en)

f

Farmàcia

Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’un ús més comú.

Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI (farmàcia). Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat (a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys) i en uns altres aperiòdicament. La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone (1511), que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí (1498). La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou la Pharmacopoeia Matritensis del 1739. El 1865 aparegué la primera Farmacopea Oficial Española, reeditada diverses vegades. Hi ha hagut intents de crear farmacopees vàlides per a diversos estats. Aquest és el cas de Suècia, Noruega i Dinamarca, amb llur Farmacopea Nòrdica, de l’OMS, amb la Farmacopea Internacional —que, pel fet de no tenir caràcter obligatori, no és una veritable farmacopea—, i de la CEE, amb la Farmacopea Europea, de caràcter obligatori per als estats membres del Mercat Comú.