L’obra
Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni. Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or. Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del text. El tema de fons acaba reduït a les disquisicions de Bernat —el germà del protagonista, Gil Foix— sobre les realitats contemporànies: la borsa i el món dels negocis en general com a impulsors cecs del progrés social i el valor de l’individu (la tensió entre positivisme i romanticisme). Hi predomina l’anècdota, vehiculada a través del costumisme i dels recursos del fulletó, i revestida d’una intenció moralitzant. Gil Foix, fuster del barri de la Ribera, guiat per l’ambició, té uns primers cops de sort a la borsa. Incorpora al negoci el seu germà, el cosí Jordi Balenyà i el nebot Eladi, que el trairà. La seva muller, Caterina, el segueix en el canvi de rumb social i econòmic, però la sogra, Mònica, es manté en la mentalitat menestral, i el cunyat, el pintor Francesc Tió, la secunda amb l’actitud crítica de l’artista. La imitació grotesca dels capteniments burgesos, l’eufòria irreflexiva produïda per l’èxit que domina el protagonista i el condueix a un estat de cobdícia permanent i l’acumulació de riqueses duen la infelicitat a la família. Només la filla, Delfina, abandona el lluïment en enamorar-se de l’oncle pintor. La ruïna durà l’equilibri al grup, que es mantindrà unit un cop morta la senyora Mònica i gràcies al seu exemple de modèstia. Els nombrosos personatges tenen un tractament superficial, malgrat les tècniques indirectes de delegació de veu, que no aporten una veritable pluralitat de visions. Tret de Gil Foix, del seu germà i de Delfina, que evoluciona, però no té consistència, els personatges vinculats a la borsa estan caracteritzats negativament i els que no s’hi relacionen posseeixen virtuts morals. L’estudi psicològic és en general esquemàtic i manquen figures humanes vives, atès que els personatges estan preconcebuts en funció de les idees. El disseny fràgil de partença, la falta de coordinació entre context històric i argument, l’acumulació d’esdeveniments a la segona part, la sobtada ruïna de Foix i la falta d’integració d’alguns personatges no sostreuen gens d’interès al text com a crònica social i històrica. L’evolució de la Barcelona burgesa es reflecteix vívidament amb el contrapunt crític de París. La tècnica de l’autor és la projecció del passat immediat a partir de descripcions positivistes amb tècniques impressionistes i d’una veu narrativa omniscient i partidista. Els diàlegs mostren un llenguatge viu, molt fidel a l’època i als registres de la nova burgesia, realisme que reforça la inclusió de nombrosos castellanismes. Concebuda el 1883, Oller n’intentà una redacció el 1886, acabà el primer volum el 1889, i el segon, que completava la primera part (La pujada), el 1890. Redactà el tercer, amb la segona part (L’estimbada), el 1892, pressionat, ja des del 1890, per l’aparició de L’argent de Zola, sobre el mateix tema. La gestació, amb tres embrions manuscrits desenvolupats progressivament, arrenca entre el 1880 i el 1882, però incorpora l’atmosfera d’eufòria de l’Exposició Universal del 1888. La poca atenció del públic i la pèssima infraestructura editorial deceberen Oller, malgrat que proclamés l’èxit de la seva novel·la a les Memòries literàries.
Bibliografia
Beser, Sergi (1967): “La novel·la d’un personatge sense novel·la: el Josep Rodon de Narcís Oller”. Serra d’Or, 3, p. 53-58
Cabré i Monné, Rosa (2004): “Les Barcelones de Narcís Oller”, dins La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat. Valls, Cossetània. p. 9-95
Casacuberta, Magarida (1999): “La febre d’or i L’argent”, dins Sunyer, Magí (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània. p. 197-208
Cerdà i Surroca, Maria Àngela (1999), “La polarització avarícia/prodigalitat dins dues novel·les de Narcís Oller”, dins Sunyer, Magí (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània p. 209-222
Ferré Albareda, Guillem (1981): La febre d’or a Catalunya. Tesi doctoral. Barcelona, Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona
Grau i Arau, Andreu (1999): “Vida i art en la novel·la d’Oller (Un comentari sobre La febre d’or)”, dins Sunyer, Magí (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània. p. 265-275
Sunyer i Molné, Magí (1999): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània
Yates, Alan (1998): Narcís Oller, tradició i talent individual. Barcelona, Curial. p. 220-266 i 267-287