ferrofluid

m
Física

Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.

Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W. Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA. Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic (per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució col·loidal). Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscil·lacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent, amorteixen les oscil·lacions de la membrana amb la qual cosa redueixen la distorsió harmònica de l’aparell.