De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils (les obreres) i uns altres de fèrtils (els mascles i les femelles o les reines). A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats. Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recol·lecció de l’aliment i de la defensa de la colònia. Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats, quan n'hi ha. Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats i la primavera següent abandonen el formiguer per emprendre l’anomenat vol nupcial acompanyat d’un cert nombre d’obreres. L’acoblament, que té lloc al sòl, és entre una femella i nombrosos mascles, i aquella guarda l’esperma en una bossa, per a tota la vida (10-15 anys). Acabat l’acoblament, els mascles moren, esgotats, i les femelles perden les cries, o bé entren en un formiguer ja format, o bé funden una nova colònia i passen a ésser-ne les reines amb l’ajuda de les obreres. El nombre dels diversos individus d’una colònia varia, segons les espècies. Així, en un niu de formigues roges (Formica rufa) hi ha unes 20 reines, uns 100 mascles i unes 10.000 obreres. El determinisme de les castes és degut a tres factors: el genètic (ous fecundats o no), el citològic (mida i propietats de l’ou) i el trofogenètic (qualitat i quantitat de l’alimentació de les larves). Els mascles sempre surten per partenogènesi d’ous no fecundats, mentre que les obreres i les reines surten d’ous fecundats, i llur futur destí depèn dels factors alimentaris i citològics.
Formigues legionàries de l'Amèrica del Sud (Eciton burchellii)
Andy Kraemer (cc-by-nc-2.0)
Els nius de les formigues són molt variats, segons les espècies, i poden radicar al sòl, als troncs, a les soques d’arbres o a les bigues; tanmateix, hi ha formigues nòmades, com és el cas de la formiga legionària o marabunta d’Amèrica del Sud (Eciton sp), que no està mai aturada i ho arrasa tot. Els nius més complexos són formats per pisos o galeries, que comprenen magatzems i cambres reials. Als formiguers, i de forma comensal, inquilina o simbiòtica, habiten nombrosos insectes i miriàpodes. La majoria de les formigues que habiten al sòl són útils, puix que l’airegen i hi incorporen matèria orgànica. N'hi ha, però, com l’esm entada marabunta, que són perjudicials, a causa dels estralls que produeixen als conreus i a la vegetació.
Quant al règim alimentari, n'hi ha de carnívores i caçadores, com les formigues roges i les del gènere Camponotus, que habiten als boscs de coníferes europeus, n'hi ha que cultiven al formiguer fongs sobre fulles en descomposició, com les del gènere Atta, i n'hi ha de granívores; també n'hi ha que es nodreixen de substàncies ensucrades que secreta de gota en gota el cor de certes classes de pugó, dels quals tenen cura als formiguers; i n'hi ha, encara, que esclavitzen larves d’unes altres espècies per tal que, en esdevenir aquelles adultes, tinguin cura d’elles (Strongylognathus sp, polyergus rufescens, etc.).
Als Països Catalans, són comunes les formigues dels gèneres Lasius i Camponotus, als troncs d’arbres, Crematogaster, que ocasiona estralls a les sureres, Messor i Formica, que inclou la F. rufa dels Pirineus, molt beneficiosa per a l’agricultura a causa dels insectes nocius que destrueix.