garamant

f

m

Etnografia

Individu d’un poble nòmada de la Líbia interior del qual sorgiren probablement els tuàregs.

Coneguts per llur ferocitat, hom té notícia dels garamants des del segle VIII aC. Llur cavalleria, equipada amb carros anomenats garamàntics, serví l’exèrcit d’Anníbal. Introduïren l’ús del camell, obriren una ruta a través del Sàhara i empenyeren els pobles negres cap al sud.