Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa. És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura.
La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm, té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia. En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid; sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen i la cel·lulosa. Aquesta és constituïda per molècules de glucosa condensades, i la sacarosa és formada per D-glucosa i D-fructosa, en quantitats equivalents. Industrialment hom obté la glucosa per hidròlisi del midó amb àcids minerals en autoclaus (entre 110°C i 115°C). La glucosa és comercialitzada en forma de xarops o d’un sòlid que conté més o menys dextrina, provinent d’una hidròlisi incompleta. El comportament químic de la glucosa és el de les aldohexoses; pot fermentar i produir alcohol etílic i diòxid de carboni, i també pot ésser metabolitzada per nombrosos microorganismes i produir àcid acètic, àcid butíric, àcid cítric, alcohol butílic i acetona. La glucosa és un glúcid essencial en l’alimentació dels animals, és absorbida amb molta més facilitat que altres monosacàrids i satisfà un 50% de les necessitats energètiques de l’home i dels animals. És emprada en pastisseria i en medicina en la preparació de solucions parenterals.